CIUTAT REFUGI. SABADELL, 1936-1939. EXPOSICIÓ

Cicle Memòria en Xarxa. I tu, què has fet per a la victòria? organitzat per la Diputació de Barcelona.

A l'estiu del 2023 la televisió informava que, segons l'ACNUR, al món hi havia 110 milions de desplaçats, tants com els habitants d'Espanya i França junts. D'aquests desplaçats, uns 35 milions eren refugiats, la meitat dels quals eren sirians, ucraïnesos i afganesos; el 62,5 eren desplaçats interns; el 5,4, sol·licitants d'asil, i 5,2 eren persones que requerien protecció internacional. Les causes: els conflictes, la pobresa i la fam. Més enllà de les xifres, hi ha les històries anònimes de vida i resiliència, noms i cognoms de persones que lluiten cada dia només per sobreviure amb l'únic somni de poder tornar a casa amb seguretat al més aviat possible.

El Museu d'Història de Sabadell mira enrere per recordar la història dels refugiats de la guerra d'Espanya que van ser acollits a Sabadell, ciutat de la rereguarda, entre els anys 1936-1939. Per la nostra ciutat passaren i hi feren estada, més o menys temps, gairebé 2.500 persones, aproximadament el 5% de la població resident d'aquella època. Aquest acolliment no va estar exempt de dificultats ni de conflictes en l'àmbit de l'administració local i entre els residents, però la solidaritat i els esforços per superar aquesta situació també foren una constant fins al final de la contesa. La major part d'aquests refugiats, en un elevat percentatge, eren menors de 18 anys i procedien, per aquest ordre, de Madrid, Astúries, Osca, Guipúscoa, Biscaia, Lleida i Màlaga.Un dels àmbits d'actuació fonamental de l'Ajuntament durant la guerra fou l'assistència social als refugiats en un context que ja vivia amb prou estretors les mancances a causa de la guerra: necessitat de llits i d'habitatges (locals confiscats, cases particulars), de menjar (menjadors populars i infantils), d'escolarització, d'atenció sanitària... A tot això s'hi afegí una certa desorganització, manca de recursos públics, divergències sobre les competències entre els governs i les habituals desavinences i malfiances entre partits i sindicats. Tot i així, no faltaren actuacions ben reeixides i eficients amb el suport i l'esforç de la solidaritat popular, del govern de la Generalitat i del govern central.

Hi col·labora: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura